La caja azul és una història d’amor i esport. L’esport (i altres factors que encara no es poden desvetllar) uneix el protagonista amb el seu crush. Tot i que, pensant-hi una mica, les històries amb els crushes no sé si es poden considerar històries d’amor.
La caja azul és un relat sobre la obsessió i l’esport.
S’entén que aquesta obsessió és cap a una persona.
Això és el que ens passa amb els crushes, que, de cop, tot el nostre món desapareix per l’aparició de l’altre. Volem encaixar en la seva realitat. Intentem agradar. Ens fa vergonya mostrar-nos. En definitiva, ens tornem una mica idiotes.
El protagonista, en Taiki, se sent així, i tot el que faci, ho farà per ella.
Però ja vam escriure sobre obsessió i enamorament en la ressenya de Carta d’una desconeguda d’Stefan Sweig…
Un relat ideal per adolescents, per empatitzar amb les sensacions que ens aboquen els primers amors o enamoraments. Emocions que esclaten en forma d’onomatopeia. Pensaments absurds i delirants que escapen de les pàgines i ens arrenquen una rialla.
