El blog de la mediateca d'Escola Pia Nostra Senyora
Benvinguts al nostre llistat de lectures recomanades per a aquest estiu!
Amb el Goig de llegir, hem seleccionat 50 llibres pensats per a totes les edats, amb l'objectiu de satisfer tots els gustos i preferències. Tant si busqueu aventures apassionants, històries plenes de misteri, novel·les romàntiques o contes per als més petits, trobareu alguna cosa especial en aquesta selecció.
Gaudiu d’un estiu ple de bones lectures!
Ens retrobem al setembre.
Com ja sabeu, per nosaltres és important mantenir actualitzada la mediateca. És per aquest motiu que sempre tenim la nostra prestatgeria de #novetats amb molt moviment. Però, no només gaudim de les novetats més fresques, sinó que també volem ser un espai de conscienciació per als temes que són d'interès públic. Així doncs, al llarg del curs, fem servir la prestatgeria del costat per a donar visibilitat ja sigui a escriptores dones, autors europeus o (en el mes que ens ocupa) el col·lectiu LGTBIQA+.
Enguany, també hem inaugurat una prestatgeria exclusivament dedicada al còmic! Ens sembla una exposició coherent amb la missió de La Il·lustrada, un projecte, per als nois i noies de segon d'ESO, que va néixer a la mediateca i del qual podeu llegir més informació aquí: https://mediatecaescolapianostrasenyora.blogspot.com/2024/01/explorant-el-mon-dels-albums-illustrats.html
La bústia de suggeriments s'ha convertit en el taulell de suggeriments! Les mediatecàries volem estar al corrent d'aquelles lectures que més interessen als i les joves, i això ens ajuda a fer la selecció per a la prestatgeria de novetats. Trobem que aquest nou mètode, exposant les recomanacions per tal que tothom les pugui veure, enriqueix l'experiència de venir a la mediateca i anima a deixar el propi suggeriment.
Per últim, una cosa en la qual portem tot el curs treballant: el nou etiquetatge dels llibres juvenils!
Fins ara, la organització es feia segons el cognom de l'autor o autora, però vam percebre que les necessitats de l'alumnat per a buscar la propera lectura era ben diferent, era segons la temàtica. Així doncs, ens vam proposar dividir els llibres en fantasia/màgia, amor, misteri/terror, aventures, LGTBIQA+, ciència ficció/distopia i realisme/històric. I aquest ha sigut el resultat. Us agrada?
Estimar la llengua és també estimar les persones que s’expressen i volen expressar-se a través d'aquesta. Acceptar que hi hagi col·lectius socials catalans que no se senten representats en la pròpia llengua és una forma de deixar-los al marge o de dir-los que alguna cosa no està bé en ellxs.
Noves propostes lingüístiques es recullen per posar-hi remei. En la Guia gramatical de llenguatge no-binari, trobarem una varietat d’alternatives a la norma, en la qual s’exposen també els avantatges i inconvenients de cada una d’elles.
Per les persones que són molt reticents a aquestes innovacions, se’ls podria recordar que la llengua ha mutat sempre en funció de l’evolució social. El llenguatge s’ha d’adaptar a la societat, no pas la societat al llenguatge. Hi ha un fragment preciós del llibre on ens recorda que la llengua no pot ser un altre armari.
Així mateix, se’ls podria dir que aquest ús no normatiu és, també, una eina política. Una manera de fer visible l’invisible, de lluitar conscientment contra un sistema que ens fa entendre que el masculí genèric (i allò al qual l’associem, és a dir, la figura de l’home) és el neutre o estàndard.
Persones que podrien arribar a escandalitzar-se per l’ús de la -i o la -e, segurament no s’immutarien quan algú utilitzés la paraula email o selfie o hashtag o coach, quan són termes que en cap cas formen part del català.
Vull deixar constància d’un parell de recomanacions, per a persones cis, que són exposades a la guia. D’entrada, es convida a preguntar, a l’inici d’una reunió o classe, els pronoms de qui hi assisteix. I en segon lloc, s’encoratja a fer formacions de sensibilització sobre la diversitat sexual i de gènere.
Perquè, sí, encara ens queda molt per aprendre.
“Quan parlem amb la -a, com quan ho fem amb la -i o la -e, som les obreres del llenguatge assaltant la fàbrica del patró per col·lectivitzar-la.” - Brigitte Vasallo.
El Jurat del XXIX Concurs El gust per la lectura, que correspon a l’edició del curs actual, 2023-2024, ha seleccionat, com a finalista la ressenya feta per les alumnes Mar Borrut, Amira Amirkhanova, Leyla Mancebo i Gisela Gil de 3r d'ESO.
El proper 29 de maig al Caixaforum sabrem si guanyem el premi.
La caja azul és una història d’amor i esport. L’esport (i altres factors que encara no es poden desvetllar) uneix el protagonista amb el seu crush. Tot i que, pensant-hi una mica, les històries amb els crushes no sé si es poden considerar històries d’amor.
La caja azul és un relat sobre la obsessió i l’esport.
S’entén que aquesta obsessió és cap a una persona.
Això és el que ens passa amb els crushes, que, de cop, tot el nostre món desapareix per l’aparició de l’altre. Volem encaixar en la seva realitat. Intentem agradar. Ens fa vergonya mostrar-nos. En definitiva, ens tornem una mica idiotes.
El protagonista, en Taiki, se sent així, i tot el que faci, ho farà per ella.
Però ja vam escriure sobre obsessió i enamorament en la ressenya de Carta d’una desconeguda d’Stefan Sweig…
Un relat ideal per adolescents, per empatitzar amb les sensacions que ens aboquen els primers amors o enamoraments. Emocions que esclaten en forma d’onomatopeia. Pensaments absurds i delirants que escapen de les pàgines i ens arrenquen una rialla.