13 de febr. 2024

Ressenyes Mediateca - "Predestinats" de Jesús Castillón Motta

Acabo la lectura emocionada. Recordo algunes de les reflexions i qüestions que s’han obert:

Què passaria si el planeta es quedés sense homes? I què passaria si es quedés sense dones? Com reaccionaria cada un dels col·lectius respecte la pèrdua de l’altre?

Per descomptat, els hipotètics escenaris plantejats són distòpics i l’autor ens planteja possibles resolucions a les preguntes.


Es pot canviar el passat? I podem alterar el destí de la humanitat?

Aquesta novel·la de ciència ficció narra un relat no lineal. Ens situa en la teranyina d’un entramat de salts temporals, on uns personatges es veuran lligats a altres, inclús formant part d’èpoques diferents. La interrelació entre les distintes èpoques ens convida a pensar en la història, els seus esdeveniments, les causes i els efectes, el transcurs inevitable (o evitable?) dels successos més tràgics.


Però, la qüestió que m’ha commogut més profundament és: Podem estar destinats/dxs a creuar-nos en el camí d’algú altre, tot i que la nostra història sembli impossible? 

Només al final del llibre descobrirem el sentit del títol.



26 de gen. 2024

Explorant el Món dels Àlbums Il·lustrats!

L'alumnat de 2n d'ESO han iniciat "La Il·lustrada",  un projecte que neix a la biblioteca i que té com a objectiu la creació d'un àlbum il·lustrat.

Sessió 1: "Descodificant Il·lustracions"

A través d'un taller a càrrec de la Rosi, els alumnes han après a interpretar les il·lustracions, descobrint els secrets que amaguen les pàgines dels àlbums.



Sessió 2: "Històries que prenen vida!"

La Marta Turon ha entrat a l'aula i ha donat pistes de què cal per crear una bona història, ha parlat de trama, personatges, escenaris, etc. Després, en grups de 4, es alumnes han posat a prova les seves habilitats narratives començant a dissenyar els seus storyboards i donant vida als seus personatges i trames.

 

Sessió 3: "Posem color a la nostra història"

En el tercer taller, s'han endinsat en el món de la il·lustració amb la Victòria Tous, convertint les seves idees en imatges. Pincells, colors i molta imaginació han estat les eines clau per començar a crear els seus àlbums il·lustrats únics.






Parlem de guerra i pau amb àlbums il·lustrats

 

A pocs dies de celebrar el Dia Escolar de la NO violència i la PAU, el Denip, us compartim un recull d'àlbums il•ilustrats i novel•les gràfiques que ha triat "El Goig de Llegir", grup d'animació a la lectura d'Escola Pia Catalunya. 

 Hi ha molt bones recomanacions!


 

25 de gen. 2024

Cues de somnis: una activitat pel DENIP.

Aquesta setmana, els nois i noies de primer de la ESO van venir a la mediateca a realitzar una activitat relacionada amb el DENIP (Dia Escolar de la No Violència i la Pau). 


El DENIP és una jornada educativa no governamental fundada l’any 1964 per Llorenç Vidal - poeta, pedagog i pacifista mallorquí -, que se celebra cada 30 de gener, en l’aniversari de la mort de Mahatma Gandhi. En aquesta, escoles d’arreu del món es dediquen a promoure els valors de la pau, la tolerància, la solidaritat, la cura i l’amor.


Les mediatecàries de l’escola, la Rosi i la Mònica, vam proposar una dinàmica en la qual lxs alumnxs van haver d’interpretar les imatges d’un àlbum il·lustrat. El conte que vam triar s’anomena Cues de somnis i tracta el tema dels refugiats de guerra. Però això, ellxs no ho sabien, només veien imatges. Les il·lustracions passaven i ellxs contemplaven, en silenci, mentre escrivien en un full allò que els hi suggeria. Després, per grups, van escriure una història basada en el que havien observat i la van compartir amb la resta del grup.

La major part dels relats transmetien sensibilitat i una comprensió acurada de les imatges.



Finalment, la Mònica els hi va llegir la història “real”. Tot i que, en certa manera, totes les històries que es van inventar són ben reals.


11 de gen. 2024

Ressenyes Mediateca - "Carta d'una desconeguda" d'Stefan Zweig

Algunes i alguns ens hem enamorat bojament. 

Tant que fins i tot ens hem oblidat de nosaltres mateixes. Hem oblidat qui som, què volem, què ens agrada i hem cregut que el sentit de la nostra vida estava al costat d’una única persona. Aquella, i cap altra. 

I si pugem l’aposta i diem que aquest enamorament mai no ha sigut correspost? Bé, pot ser que ens hagi passat algun cop, no mentirem…

I que l’enamorament s’hagi convertit en obsessió? 

De fet, pot ser que l’enamorament sigui sempre obsessiu?

Un cop vaig llegir (i em disculpareu, perquè no recordo on) que t’obsessiones per algú en el moment en què hi ha absència de l’altre. No pots obsessionar-te si hi ha presència. 


L’amor, passat per aquest filtre, per tots aquests matisos, és quelcom dolorós i destructiu. Podem, inclús, anomenar-ho amor

Carta d’una desconeguda ens desperta aquestes qüestions, entre moltes altres. Però, el que és més curiós de tot és que són preguntes que la protagonista mai no s’arribarà a plantejar. La puresa i la innocència del personatge fan que, com a lector/a, visquis encara més contradiccions i et sorgeixin més dubtes sobre allò al qual anomenem amor.



Perquè tu vols només la superficialitat, el joc, l’entretenir-te, et fa por deixar-te implicar en el destí d’un altre.”