El blog de la mediateca d'Escola Pia Nostra Senyora
S’acosta Nadal, un moment perfecte per posar-nos al dia amb les lectures pendents i per compartir recomanacions i llibres.
Bona lectura a totes i tots!
Us podeu descarregar el llistat aquí
D’entrada, Bitter pot semblar una novel·la normal i corrent: una ciutat enmig d’una revolta contra els poderosos des de fa massa temps, una escola on es reuneixen joves talents i en la qual sembla que estiguin fora de perill…
Però, hi ha un moment en què la fantasia surt de les pàgines, com les criaturetes a les quals dona vida la Bitter. I te n’adones que no hi ha marxa enrere, que un món més enllà del quotidià envaeix les pàgines que queden.
Bitter ens agrada, especialment, pels referents que dona a nivell personal i relacional. Els personatges (que engloben una diversitat cultural, d’identitats, de capacitats…) són imperfectes, fan el que poden a cada moment.
La caguen i, algunes vegades són capaços d’admetre els propis errors i responsabilitzar-se’n, i d’altres no saben com fer-ho millor.
Cuiden els altres fins a tal punt que es perden i necessiten un temps per recuperar-se a si mateixos.
Tenen dilemes sobre el bé i el mal, i s’adonen que, en realitat, no tot va de blancs o negres, sinó que hi ha una gamma extensa de grisos que posa en qüestió els seus propis pensaments i decisions.
La protagonista no és cap heroïna. Té pors i inseguretats. Perquè, de vegades, ser prudent és el més sensat o és l’únic que sents que pots fer.
I, mentre llegeixes, doncs, en certa manera et sents millor amb la teva vida. Perquè també fem el que podem. I no tindríem per què sentir-nos malament amb això, no?
“I això és tot el que podem fer: intentar-ho. Ho intentem una vegada i una altra, i unes vegades va bé i d’altres, no tant.”
Celebrem el Dia de les biblioteques aquí, en aquest espai acollidor i lluminós on tenim la sort de treballar. Els nois i noies aprofiten les saletes per fer treballs en grup; algunes artistes estan en silenci al voltant d'una taula grossa fent anar el seu llapis normal o el de la tauleta; altres et demanen recomanacions de llibres...
Celebrem aquest dia per posar en valor el treball que realitzem totes les biblioteques espanyoles, de totes les tipologies (públiques, escolars, universitàries, especialitzades i nacionals/regionals), per a connectar els usuaris, crear xarxes de suport i col·laboració, fomentar la participació i el diàleg ciutadà, fer accessible la cultura i el coneixement a tota la població, independentment de l’edat, gènere, raça o lloc de residència.
Susan Orlean ens deixa aquestes paraules inspiradores, que creiem bonic compartir-les pel dia d'avui: "Veure un llibre, i agafar-lo, i tocar-lo i olorar-lo, et fa sentir que hi estàs connectant [...] Hi ha una manera en què un llibre conté tot allò humà, excepte la part corporal. És el pensament, els somnis i la informació que ens transmet d'una altra persona, i això és una sensació molt íntima i molt vital."
En la nostra quotidianitat, quan la llum de casa s’apaga, què fem?
Que els humans puguem tenir llum, inclús de nit, és tot un privilegi. Hi estem tan acostumats que quan la llum marxa inesperadament i ens quedem a les fosques… fa por. Pot ser que ens adonem, fins i tot, que no cal que estiguem a les fosques per tenir por. Que aquesta ens pot estar acompanyant a cada passa del camí. Us heu preguntat mai de què teniu por?
Un llenguatge poètic, a través d’unes il·lustracions delicades i plenes de simbolisme, fan un viatge a l’interior de l’ésser humà, a allò que ens fa més vulnerables. Posar-li llum a la foscor, és a dir, anomenar les pors, és una manera d’evitar que es facin més grosses. Si no som conscients d’aquestes, moltes vegades poden acabar dominant-nos.
Aquest conte, de Fran Pintadera i Ana Sender, ens en mostra alguns exemples, però, al final, ens convida a escriure la nostra llista i, fins i tot, elaborar el nostre conte sobre les pròpies pors.
“Tenim por de perdre el que estimem. I llavors costa recordar que les coses importants no es poden posseir”