Estimar la llengua és també estimar les persones que s’expressen i volen expressar-se a través d'aquesta. Acceptar que hi hagi col·lectius socials catalans que no se senten representats en la pròpia llengua és una forma de deixar-los al marge o de dir-los que alguna cosa no està bé en ellxs.
Noves propostes lingüístiques es recullen per posar-hi remei. En la Guia gramatical de llenguatge no-binari, trobarem una varietat d’alternatives a la norma, en la qual s’exposen també els avantatges i inconvenients de cada una d’elles.
Per les persones que són molt reticents a aquestes innovacions, se’ls podria recordar que la llengua ha mutat sempre en funció de l’evolució social. El llenguatge s’ha d’adaptar a la societat, no pas la societat al llenguatge. Hi ha un fragment preciós del llibre on ens recorda que la llengua no pot ser un altre armari.
Així mateix, se’ls podria dir que aquest ús no normatiu és, també, una eina política. Una manera de fer visible l’invisible, de lluitar conscientment contra un sistema que ens fa entendre que el masculí genèric (i allò al qual l’associem, és a dir, la figura de l’home) és el neutre o estàndard.
Persones que podrien arribar a escandalitzar-se per l’ús de la -i o la -e, segurament no s’immutarien quan algú utilitzés la paraula email o selfie o hashtag o coach, quan són termes que en cap cas formen part del català.
Vull deixar constància d’un parell de recomanacions, per a persones cis, que són exposades a la guia. D’entrada, es convida a preguntar, a l’inici d’una reunió o classe, els pronoms de qui hi assisteix. I en segon lloc, s’encoratja a fer formacions de sensibilització sobre la diversitat sexual i de gènere.
Perquè, sí, encara ens queda molt per aprendre.
“Quan parlem amb la -a, com quan ho fem amb la -i o la -e, som les obreres del llenguatge assaltant la fàbrica del patró per col·lectivitzar-la.” - Brigitte Vasallo.
