La història del Nil comença com la d’un nen qualsevol enmig d’una pandèmia. El que passa és que cap història no és una història qualsevol, perquè tots i totes vam viure aquesta situació extrema des de la singularitat de la pròpia experiència. Tancar-se a casa, per a algunxs, va significar més connexió amb la família, per a d’altres va derivar en grans angoixes, per a d’altres en moments de descans i autocura, per a d’altres va suposar un autèntic infern. I, fins i tot, depenent del dia, ara una cosa, ara l’altra.
Vint-i-set dinosaures és una narració dolça, divertida i profunda, explicada des del punt de vista d’un nen i, de vegades, del seu gos. Dues veus que no acostumen a ser escoltades com es mereixen. Els seus testimonis ens arriben al cor perquè, a través de la tendresa que desperten, ens fan adonar-nos d’una realitat dura i difícil. Una realitat encara més complicada que el confinament en si. Vivències que sovint s’oculten entre les quatre parets d’una habitació. Històries d’aquelles que horroritzen i que sovint et planteges per què existeixen.
