En la nostra quotidianitat, quan la llum de casa s’apaga, què fem?
Que els humans puguem tenir llum, inclús de nit, és tot un privilegi. Hi estem tan acostumats que quan la llum marxa inesperadament i ens quedem a les fosques… fa por. Pot ser que ens adonem, fins i tot, que no cal que estiguem a les fosques per tenir por. Que aquesta ens pot estar acompanyant a cada passa del camí. Us heu preguntat mai de què teniu por?
Un llenguatge poètic, a través d’unes il·lustracions delicades i plenes de simbolisme, fan un viatge a l’interior de l’ésser humà, a allò que ens fa més vulnerables. Posar-li llum a la foscor, és a dir, anomenar les pors, és una manera d’evitar que es facin més grosses. Si no som conscients d’aquestes, moltes vegades poden acabar dominant-nos.
Aquest conte, de Fran Pintadera i Ana Sender, ens en mostra alguns exemples, però, al final, ens convida a escriure la nostra llista i, fins i tot, elaborar el nostre conte sobre les pròpies pors.
“Tenim por de perdre el que estimem. I llavors costa recordar que les coses importants no es poden posseir”
