Acabo la lectura emocionada. Recordo algunes de les reflexions i qüestions que s’han obert:
Què passaria si el planeta es quedés sense homes? I què passaria si es quedés sense dones? Com reaccionaria cada un dels col·lectius respecte la pèrdua de l’altre?
Per descomptat, els hipotètics escenaris plantejats són distòpics i l’autor ens planteja possibles resolucions a les preguntes.
Es pot canviar el passat? I podem alterar el destí de la humanitat?
Aquesta novel·la de ciència ficció narra un relat no lineal. Ens situa en la teranyina d’un entramat de salts temporals, on uns personatges es veuran lligats a altres, inclús formant part d’èpoques diferents. La interrelació entre les distintes èpoques ens convida a pensar en la història, els seus esdeveniments, les causes i els efectes, el transcurs inevitable (o evitable?) dels successos més tràgics.
Però, la qüestió que m’ha commogut més profundament és: Podem estar destinats/dxs a creuar-nos en el camí d’algú altre, tot i que la nostra història sembli impossible?
Només al final del llibre descobrirem el sentit del títol.
