Alejandro Zambra ens convida, irònicament, amb el títol No leer, a endinsar-nos en un món de breus reflexions sobre la lectura, la literatura, l’escriptura i els llibres en general. És, entre d’altres coses, un recull de ressenyes publicades per l’autor en la seva època de crític literari.
“No llegir” és una experiència que es contradiu amb la gran quantitat d’obres que, en realitat, ha llegit, Zambra. És una oportunitat per apropar-nos a altres escriptors/xs a través de la seva mirada: Bolaño, Lemebel, Pessoa, Cortázar, Ginzburg, Parra, Costamagna, Borges…
És cert que és una mirada esbiaixada. Hauríem d’experimentar totes les lectures de les quals ens parla per a poder conformar una opinió pròpia més objectiva.
Llavors, d’on ve aquest “no llegir”? Doncs, de relats que podríem anomenar, en certa manera, “pinzellades autobiogràfiques” (com confessions que es colen entre crítica i crítica), amb els quals els lectors i lectores també ens hi podem sentir identificats. Relats que expliquen el gust de no llegir per obligació, el fet d’acumular llibres que no saps si llegiràs, el sentiment agredolç que acompanya la compra d’un llibre sabent que potser la resta no els llegiràs mai…
Podria dir tantes coses, i tan boniques, d’aquesta obra: la bellesa i l’humor amb què es comunica, Zambra; el descobriment d’obres que, en realitat, no han estat pensades per ser publicades i que, en el seu origen, eren cartes i diaris íntims; la realitat xilena vista des dels seus ulls… Però, el més sincer que podria dir és que, després d’haver viatjat juntament amb l’autor a través de paisatges i universos aliens, de qui de debò m’han entrat ganes de llegir és el propi Zambra.
“¿Para qué escribir novelas? El lugar común dice que a veces la realidad supera a la ficción. Tal vez, justamente ahí, en esa frase de sobremesa, está el sentido de narrar. Quizás narramos para confirmar esa derrota de la ficción. Para demostrar que la ficción no basta, no alcanza. Que solo sirve para interrumpir la vida durante el tiempo de la lectura.”
