Un pessic de bogeria
(Imma Fuster i Turbella)
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Vull que la meva ànima camini
per tots els camins.
Vull que els meu dits acaronin
els meus somnis agosarats.
Vull que els meus ulls tafanegin el meu interior més pregon.
Avui sóc un mar
brau i calmat alhora.
Un mar infinit i inesgotable.
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Ya!
(Carmen Soler)
¡Arráncate la mordaza
y canta !
¡Escupe el veneno
y vive !
¡Pon la tristeza
en la palma de tu mano
y sopla !
¡Véndate la herida
y lucha !
¡Vamos !
¡Ya !